El vostre equip ja fa servir assistents d'IA però encara copia dades a mà. Amb un servidor MCP, l'assistent consulta o actua sobre els vostres sistemes amb els permisos que decidiu.
Un servidor MCP és un connector que posa eines i dades dels vostres sistemes, com el CRM o l'ERP, a l'abast d'assistents que admeten el Model Context Protocol, com Claude o ChatGPT. El construïm per a empreses que volen fer servir la IA sobre les seves pròpies dades, amb accés de mínims privilegis i un registre de cada acció. Comenceu amb una prova de 7 dies: un servidor de només lectura sobre un sistema.
El Model Context Protocol és un protocol obert que estandarditza la manera com els assistents d'IA es connecten a eines i fonts de dades externes. Un sol servidor funciona amb diferents clients compatibles.
El client viu a l'aplicació d'IA, i el servidor exposa eines (accions com consultar una comanda), recursos de dades i plantilles de prompt. Funciona en local o en remot per HTTP; en els servidors remots, l'especificació defineix l'autorització basada en OAuth.
Cada eina fa una sola cosa. Comencem en mode de només lectura, amb usuaris de base de dades restringits o claus d'API, i quan és possible cada persona inicia sessió amb el seu compte, perquè l'assistent actuï amb els seus permisos i no amb els d'un administrador.
Els clients compatibles solen demanar permís abans d'executar una eina, i a més dissenyem qualsevol acció amb efectes secundaris com un esborrany o darrere d'una confirmació explícita. Cada crida queda registrada: qui, quina eina, amb quina entrada i amb quin resultat.
El vostre equip fa servir Claude, ChatGPT o un altre assistent compatible cada dia, els vostres sistemes tenen una API o una base de dades accessible, i voleu un connector reutilitzable en lloc d'una solució improvisada per a cada eina.
Un primer pas realista: dues o tres eines de consulta sobre un sistema, com trobar clients o consultar l'estat d'una comanda, connectades a l'assistent del vostre equip i registrant cada crida. Les validem amb preguntes reals abans de parlar d'accions d'escriptura. L'abast, les dates i les condicions s'acorden per escrit abans de començar.
El protocol és el mateix, però cada assistent l'integra a la seva manera, i la disponibilitat depèn de l'aplicació, de la versió i del vostre pla. Alguns admeten servidors locals i altres només remots. Abans de construir res, comprovem exactament què permet la configuració del vostre equip, perquè no desenvolupem res que no puguin connectar.
Només si el servidor exposa una eina que ho permeti. Per això comencem en mode de lectura i mantenim acotades les accions posteriors: crear un esborrany en lloc d'enviar-lo, actualitzar un camp concret en lloc de qualsevol taula. Les operacions sensibles demanen confirmació explícita, i tot queda registrat perquè es pugui auditar o revertir.
Una integració API mou dades entre sistemes de manera automàtica, sempre de la mateixa manera. Un servidor MCP ofereix eines a un assistent d'IA, que decideix quan usar-les segons la conversa. Sovint es combinen: la integració manté les dades al dia i el servidor MCP permet consultar-les o utilitzar-les en llenguatge natural.
Un servidor local s'executa a l'ordinador de cada usuari i és adequat per a proves o per a un ús individual. Per a un equip, l'opció habitual és un servidor remot per HTTPS a la vostra infraestructura o al nom de la vostra empresa, que pagueu directament. El codi, les credencials i els registres queden sota el vostre control.
Digueu-nos quin assistent fa servir el vostre equip i quin sistema voleu connectar. Us respondrem per escrit amb una proposta per començar en mode de només lectura.